Audacity

Imatge extreta de www.google.com

Audacity és una aplicació informàtica multi plataforma lliure, que es pot usar per a enregistrament i edició d'àudio, fàcil d'usar, distribuït sota la llicència GPL.

AUDACITY és un software de tractament sonor.

És possible tractar els sons amb els comandaments "tallar, copiar i enganxar" (amb anul·lacions il·limitades), combinar les pistes i afegir els efectes als nostres enregistraments.

IImatge extreta de www.google.com

Primer hem de agafar la pista d'audio, per tant s'ha d'anar a arxiu, importar ( si està al disc de l'ordinador o connectat en usb).

Aquests són les diferents eines:

A la part esquerra hi ha :

·         Barra vertical amb un línia als costats: per seleccionar la zona que volem treballar, triant-la i subratllant la part que volem.

·         Dos triangles separats per un línia blava: serveix per modular el volum atenuant o amplificant.

·         Un llapis:per re dissenyar la forma de la ona amb la condició que el zoom estigui suficientment elevat.

·         Una lupa:permet augmentar el tros que volem treballar amb més afinitat.

·         Una barra horitzontal: funció de desplaçament, un enregistrament sobre la pista.

·         Una estrella: és una combinació dels dos cursors primers.

Quan tens la zona seleccionada i fet els canvis  i es vol guardar en format mp3:

S'ha d'anar a arxiu, exportar i guardar amb format mp3.

 A continuació un exemple de com quedaria una pràctica amb Audacity, una cançó amb la gravació de la meva veu a sobre:

Goear,  és una pàgina on es poden allotjar temes musicals i escoltar en línia. Una cosa així com Youtube però amb arxius mp3.

- No requereix tanta banda ampla com un vídeo i la quantitat de música és digna de tenir en compte.

- Ofereix la possibilitat de buscar per artista, per gènere musical i permet registrar-se i armar una llista de temes.
- I també permet vincular l'arxiu a una pàgina web  per compartir la música.

La meva valoració:

Trobo que Audacity és un bon programa per crear barreges amb música i veu, i és divertit a l'hora de treballar-ho. Amb els alumnes seria una bona manera de que creessin i una bona forma d'utilitzar tecnologies. 

GIMP

GIMP

GIMP (GNU Image Manipulation Program) és un programa d'edició d'imatges digitals en forma de mapa de bits, tant dibuixos com fotografies. És un programa lliure i gratuït. Forma part del projecte GNU i està disponible sota la Llicència Pública General de GNU.

És el programa de manipulació de gràfics disponible en més sistemes operatius (Unix, GNU / Linux, FreeBSD, Solaris, Microsoft Windows i Mac OS X, entre d'altres).

La interfície de GIMP està disponible en diversos idiomes, entre ells: espanyol, alemany, anglès, català, gallec, euskera, francès, italià, rus, suec, noruec, coreà i neerlandès.

Les dues imatges han estat extretes de www.google.com

GIMP serveix per:

·         processar gràfics i fotografies digitals.

Els usos típics inclouen:

·         La creació de gràfics i logos.

·         El canvi de mida, retallada i modificació de fotografies digitals.

·         La modificació de colors.

·         La combinació d'imatges usant un paradigma de capes, l'eliminació o alteració d'elements no desitjats en imatges o la conversió entre diferents formats d'imatges.

També es pot utilitzar el GIMP per:

·         Crear imatges animades senzilles.

·         La manipulació de vectors.

·         Edició avançada de vídeo.

Imatge extreta de www.google.com

WilberHa estat dibuixat usant GIMP.
Sovint es confon amb un coiot, una guineu o un ratolí però segons el seu creador, Wilber és simplement un gimp. és la mascota oficial del projecte GIMP.

GIMP té moltes eines, entre elles tenim les següents;

·         Eines de selecció (rectangular, esfèrica, llaç manual, vareta màgica, per color),
Tisores intel · ligents,

·         Eines de pintat com pinzell, brotxa, aerògraf, farcit, textures, etc.

·         Eines de modificació d'escala, d'inclinació, de deformació, clonat en perspectiva o brotxa de guarit (per corregir petits defectes).

·         Eines de manipulació de text.

·         Té també moltes eines o filtres per a la manipulació dels colors i l'aspecte de les imatges, com a enfocament i desenfocament, eliminació o addició de taques, ombres, mapeado de colors, etc ..

·         També posseeix un menú amb un catàleg d'efectes i tractaments de les imatges.

Exercicis fets amb el GIMP

1.      Agafem una imatge i la reduïm per poder penjar-la al bloc.

Primer hem d’agafar la imatge, anar a arxiu i a la opció obrir, allà la busques i dones a acceptar.

Després vas a Reducció: imatge, has d’escalar i posar 400 px.

2.      Hem d’esborrar un dels ventalls

Primer hem d’anar a eina de clonat, seleccionar la part blanca i pintar a sobre d’un dels ventalls i l’hem d’anar esborrant.

3.      Agafar una imatge diferent i fer els mateixos passos que abans amb la primera fotografia. Reduir-la per incloure-la aquí.

4.      I per últim hem d’agafar aquesta imatge i deixar el barret amb color i la resta en blanc i negre.

Agafar la “corda”, a la eina de selecció lliure. Hem de resseguir tots els punts que conjunten el barret. Després anar a imatge, inversió de color i donar a desaturar.

També hem retallat un tros de la imatge dels ventalls:

La meva valoració sobre GIMP:

Trobo que és un programa molt interessant, ja que pots cambiar totalment una imatge, donar-li un toc diferent de color i com he pogut veure a la pràctica realitzada, extreure coses de la pròpia imatge. És un altre tipus de programa semblant al photoshop i amb els alumnes podria arribar a treure molta essencia d'aquest programa. Originalitat e imaginació. 

Digitalització

La digitalització consisteix a convertir la informació en seqüències numèriques que poden ser tractades per un ordinador.

-Els ordinadors tenen un llenguatge que es compon d'un codi binari de 0 i 1. Cada element de l'ordinador, cada tecla, té el seu codi que ell interpreta.

Per exemple: la tecla K és 005.

-Amb les imatges passa al mateix. Nosaltres veiem els colors, però l'ordinador tradueix cada color en un codi binari i després el torna a transformar perquè nosaltres ho puguem veure tal i com és, això passa amb els sons.

-Els colors són píxels.

Aquesta transformació es diu codificació.

Codifiquen tota la informació que rep en llenguatge.

La importància del fet que determinats aspectes de la realitat (el so, la imatge, ...) i també el propi llenguatge escrit es pugui digitalitzar i, per tant, es puguin convertir en "arxius" que podem utilitzar amb els ordinadors està en el fet que :

ü  Es pot reproduir sense pèrdua de qualitat, es pot emmagatzemar ocupant un espai mínim.(targetes de memòria, discos durs...)

ü  La informació es pot transmetre través de xarxes de comunicació (Internet, per exemple)

ü  Com que els arxius hem dit que són seqüències numèriques i els nombres es poden "re-calcular" aquesta informació també es pot manipular molt fàcilment .

Aquest tipus d'informació ( text, imatge, so , vídeo) els podem utilitzar amb la mateixa eina (ordinador), és el que ens permet parlar de multimèdia, interactivitat i hipertextualitat.

Conceptes bàsics

Grandària: fa referència a la quantitat de píxels que té una imatge. Es mesura amb la quantitat de píxels:

·         horitzontals: base

·         vertical:alçada

Es calcula multiplicant la base i l'alçada.

Pes: és el que ocupar la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

Profunditat de color: fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

Resolució: és la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.

Actualment vivim en un món digitalitzat on unim diferents elements entre sí ( càmera de fotos, mòbil, mp3 , mp4,amb l'ordinador), és bo saber tot això perquè després et diu que et passa massa una foto, o que hauria d'estar amb tants píxels...etc

Twitter

Aquesta imatge ha estat extreta de www.google.com

Twitter  és un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tweets, tuits, o piulades) per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com per exemple Facebook.
- Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les.
- L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges només per part dels membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.
- Els usuaris poden rebre les actualitzacions des de la pàgina del Twitter, mitjançant missatgeria instantània, SMS, RSS i correu electrònic.
- Es calcula que es publiquen uns 130 milions de piulades al dia.

o   La seva primera característica és l'identitat de la persona. El nom personal canvia per tenir un nom semblant o el mateix però amb una "@ " al davant.

o   Un tweet és un comentari al twitter. Si envies un comentari a una persona és posa @ al davant, i el mateix twitter el busca si el tens als contactes.

o   Els missatges no es comparteixen, en comparació al facebook. Dintre d'aquesta característica hi ha els RT o Reetweets. Aquestes són les contestacions d'un tweet d'una persona o una resposta directa per ampliar la seva informació, o bé, copiar-la. Aquesta última podem saber d'on prové la informació.

o   Una altre característica són els Hashtag, o també anomenats etiquetes. Es caracteritza per portar #. Twitter no té categories per poder agrupar els seus continguts per si sols. Si posem # els podem agrupar, sobre el tema i poder veure l'opinió del tema des de qualsevol punt del món.

Twitter afavoreix a un nou canal de comunicació i un nou llenguatge amb @, #, RT.

o   Els contactes es divideixen en followers (seguidors), els que et segueixen . I following (segueixes), els que tu segueixes.

o   Nosaltres podem seguir a qui volem sense la seva autorització, sense permís. Normalment, es penja informació que volem que sigui pública, no personal. Per això es tan fàcil seguir a la gent.

o   A la zona de la dreta a dalt, es pot veure la quantitat de tweets que fa la persona. Hi ha el nom de tweet acompanyat d'un número. Així també es pot veure, com es d'activa aquest contacte.

o   A cada twitter de cada persona, hi ha una part de perfil. On es presenta, on hi ha les coses més personals , fins i tot, podem trobar una bloc o pàgina web.

o   Twitter s'actualitza cada vegada que s'escriu un tweet, o escriuen un tweet. A vegades surten comentaris de gent que nosaltres no seguim, però segueixen a algú que tenim nosaltres en followings.

o   Per poder buscar directament els comentaris que han enviat, ens han nombrat o contestat, twitter els agrupen en @mencions.

o   Hi han diferents parts, @mencions, cronologia (historial de tots els tweets), retweets on són els teus, els del altres.

o   Busqueda, on està l'historial de les teves busquedes que has fet. També es pot fer una llista dels teus contactes personalitzat.

o   Una altre diferència amb altres xarxes socials, es que aquí només es pot enviar 140 caràcters.

Jo penso que Twitter és una de les xarxes socials més utilitzades actualment, ja que pots seguir als teus personatges famosos i saber el que pensen i el que fan. Trobo que és una forma d’expressió ràpida i a l’abast de tothom. No necessites conèixer a aquestes persones, simplement pots fer-te seguidor, i estar en tot moment informat.

La meva valoració sobre Twitter:

Aquesta pàgina web, la trobo molt interessant a l'hora de conèixer la vida d'altres persones. Pots seguir a famosos, a amics...Pots veure com opinen, pots opinar...És com una xarxa social però oberta a tothom. Personalment penso que s'ha de vigilar molt amb la informació que es dona però amb cura tot surt bé. 

Creative Commons

CREATIVE COMMONS

Primer de tot m’agradaria començar aquest apartat amb l’explicació de:

Què és Creative Commons?
Creative Commons (CC) és una organització dedicada a promoure l'accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel lectual.

Seguiria amb l’explicació de Com funciona?

Qualsevol persona que vulgui crear pugui tenir un suport legal per fixar amb claredat quins usos permet les seves obres i quins prohibeix.

L'organització  ha desenvolupat una sèrie de llicències modulars. Quan l’autor posa una llicència Creative Commons a la seva obra, dóna permís perquè es copiï i es distribueixi. També decideix si accepta que s'usi amb finalitats comercials o si deixa que es facin obres derivades.

Diverses universitats promouen entre els seus professors l'ús d'aquestes llicències.

La idea del copyleft va ser duta a terme pel pare dels programes lliures, Richard Stallman. Neix com a oposició del "copyright" (dret de còpia) i significa que no es restringeix la còpia, s'anima a ella, mitjançant una llicència, un text que acompanya el treball, on s'especifiquen els termes en què es permet distribuir-lo, usualment amb total llibertat o amb restriccions

I per acabar "Free" no significa "gratuït" sinó "lliure", de lliure distribució. És possible vendre un treball amb llicència copyleft i permetre al seu torn que es pugui copiar sense límit.

Ara continuarem amb l’explicació de les llicències.

Quan es posen les obres sota una llicència de creative commons, permet que aquestes es puguin oferir a altres persones en unes condicions determinades.

Les quatre condicions són:

-Reconeixement: En l’ús que es faci de l’obra, haurà de constar el nom de l’autor.

-No comercial: L’ús que fem de l’obra no podrà tenir usos comercials.

-Sense obres derivades: El fet que puguem utilitzar una obra, no vol dir que haguem de fer-ne una altra.

-Compartir igual: En el cas que es creï una obra derivada haurà de conservar la mateixa llicència.

Un cop es coneixen les 4 condicions, podem triar entre 6 tipus de llicències:

1.      Reconeixement ( by): En aquesta es permet fer-ne una obra derivada, fer-ne un ús comercial, etc.

2.      Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es poden fer obres derivades, però ni aquesta ni la original poden tenir un ús comercial.

3.      Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No es poden fer usos comercials de les obres i en el cas que se’n faci una de derivada, ha de mantenir la mateixa llicència que la original.

4.      Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd):  No es permet l’ús comercial de l’obra original o de les derivades.

5.      Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es pot fer una ús comercial de la obra original i de les derivades, sempre i quan tinguin la mateixa llicència.

6.      Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l’ús comercial de l’obra original, però no de les obres derivades.

Un cop feta l'elecció tindreu la llicència adient per a la vostra obra expressada de tres formes:

-Commons Deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants.

-Legal Code: El text legal complert en què es basa la llicència que heu triat.

-Digital Code: El codi digital que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d'ús.

I Un cop escollida la llicència heu d'incloure el botó Creative Commons "Alguns drets reservats" al vostre lloc, a prop de la vostra obra.

-       Amb aquest botó tothom podrà estar informat de les condicions de la llicència.

-       Si trobeu que la llicència ha estat violada, llavors tindreu les bases per poder defensar els vostres drets.

Imatges i drets d’autor

Actualment, la majoria de persones que fan una exposició utilitzen les presentacions com a suport de la seva explicació. Però moltes vegades, els autors de les presentacions les publiquen a Internet per tal de que la gent tingui accés a aquest coneixement i pugui donar la seva opinió. A més, molts autors els hi donen llicències d’ús obert, perquè tothom pugui fer ús del material. Una exemple d’aquest tipus de llicència és la Creative Commons, que permet copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra, amb la condició de que es citi l’autor.

Un gran nombre d’autors llicencien el contingut textual fet per ells en la presentació però no saben que no tenen el dret de llicenciar els materials il·lustratius que han agafat d’Internet, ja que els drets són d’una altra persona.

Cal remarcar que és diferent projectar la presentació davant un auditori, on no cal ser tant estrictes, i penjar-la a Internet. En aquest últim cas, podem trobar fotografies o il·lustracions llicenciades en Creative Commons, i les podem utilitzar segons el terme de les llicències.

Les imatges que no es puguin utilitzar lliurement, les hem d’eliminar de la presentació.

Un cop feta la meva explicació deixo aquí la presentació on resumeix tot l’apartat anterior:

Interactivitat

Per començar amb l’explicació definirem interactivitat:

La interactivitat és la relació que una persona té amb altres persones, bé siguin amb una única persona o un grup de persones. També està referida a la relació que una persona manté amb el medi o el context que l'envolta. Per tant, podem dir que interactivitat és la capacitat del receptor per controlar un missatge no-lineal fins al grau establert per l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònica (la comunicació no es produeix de forma simultània entre els internautes, però, a diferència de la comunicació sincrònica, sí que permet la constància de les interaccions virtuals).

Un cop tenim definit aquest terme començarem a parlar sobre els ordinadors, que podem dir que van començar a ser màquines per a fer càlculs i que han esdevingut màquines per a comunicar-nos.

Vannevar Bush : Aquest home va crear Memex, que era una màquina per al treball individual, on cada persona pot emmagatzemar els seus registres i comunicacions i on es pot consultar amb rapidesa i flexibilitat. Aquesta màquina va ser d’alguna manera la que va donar pas a la informàtica personal. En aquell temps era massa car, ja que només s’utilitzaven per fer càlculs.  

Més tard es va començar a treballar amb textos, processador de dades, i després en van introduir les imatges i els sons.

Un altre autor és Ted Nelson, que al 1960 va fundar un projecte anomenat Xanadú, que consistia bàsicament en concebre un document global i únic "docuverse", que cobrís tot l'escrit en el món, mitjançant una gran quantitat d'ordinadors interconnectats, que tingués tot el coneixement existent o, millor dit, informació en forma d'hipertext.

Actualment trobem algunes idees que abans s’utilitzaven:

HIPERTEXT- és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.

HIPERMÈDIA- és el terme amb què es designa el conjunt de mètodes o procediments per escriure, dissenyar o compondre continguts que integrin suports com ara les imatges, l’àudio mapes i altres suports d'informació emergents, de tal manera que el resultat obtingut, a més tingui la possibilitat d'interactuar amb els usuaris.

HIPERVINCLE- relacionant-ho amb hipertext, són els enllaços entre dues pàgines.  

Al 1970 Douglas Carl Engelbart va inventar el ratolí com font de comunicació d'anada i tornada amb l'ordinador. Es tractava de comunicació interactiva. Era la base de grafismes i símbols visuals en aquest moment. Fins els anys 90 no va sorgir el primer hipermèdia o programa interactiu: el CD-ROM. Un suport capaç d'emmagatzemar una quantitat raonable d'imatges i música. Molts del primers programes interactius tenien propòsits educatius.

El CD-ROOM en comparació amb un llibre, tenim que el CD-ROOM podem incloure-hi música, vídeos, buscar informació...i en canvi amb un llibre mires la informació de la mateixa manera, no varia el contingut.  

Van sorgir els temes interactius com per exemple els videojocs, que eren i són una font d’entreteniment que aprofiten les millores qualitats de la interactivitat: visualització, sonoritat, moviment, acció, reflexió, participació...

Interfície: són elements gràfics que permeten interactuar de forma molt més intuïtiva amb un sistema informàtic que no pas el clàssic sistema per línia de comandes.

Generalment, les interfícies gràfiques utilitzen controls virtuals, com ara les barres d’ajustament, els separadors de pestanyes que simulen els clàssics separadors d’arxivadors manuals, barres de desplaçament que fan el mateix moviment que podem fer amb la mà amb un full sobre una taula, botons per prémer amb el ratolí...

En informàtica hi ha dos tipus:

Primer trobem el sofware: s’utilitza per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.

·         Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d'explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.

·          El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.

Després trobem el Hardware: tota la part dura, maquinari...

·         Es classifica principalment per situació (central o perifèric) .

·         Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare, que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP(Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare.

·          La resta de circuits impresos són dits targetes (com ara la targeta de xarxa, o la carta o targeta gràfica).

·         També hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, escàner, etc) i sortida (altaveus impressora, monitor...).