Interactivitat

Per començar amb l’explicació definirem interactivitat:

La interactivitat és la relació que una persona té amb altres persones, bé siguin amb una única persona o un grup de persones. També està referida a la relació que una persona manté amb el medi o el context que l'envolta. Per tant, podem dir que interactivitat és la capacitat del receptor per controlar un missatge no-lineal fins al grau establert per l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònica (la comunicació no es produeix de forma simultània entre els internautes, però, a diferència de la comunicació sincrònica, sí que permet la constància de les interaccions virtuals).

Un cop tenim definit aquest terme començarem a parlar sobre els ordinadors, que podem dir que van començar a ser màquines per a fer càlculs i que han esdevingut màquines per a comunicar-nos.

Vannevar Bush : Aquest home va crear Memex, que era una màquina per al treball individual, on cada persona pot emmagatzemar els seus registres i comunicacions i on es pot consultar amb rapidesa i flexibilitat. Aquesta màquina va ser d’alguna manera la que va donar pas a la informàtica personal. En aquell temps era massa car, ja que només s’utilitzaven per fer càlculs.  

Més tard es va començar a treballar amb textos, processador de dades, i després en van introduir les imatges i els sons.

Un altre autor és Ted Nelson, que al 1960 va fundar un projecte anomenat Xanadú, que consistia bàsicament en concebre un document global i únic "docuverse", que cobrís tot l'escrit en el món, mitjançant una gran quantitat d'ordinadors interconnectats, que tingués tot el coneixement existent o, millor dit, informació en forma d'hipertext.

Actualment trobem algunes idees que abans s’utilitzaven:

HIPERTEXT- és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.

HIPERMÈDIA- és el terme amb què es designa el conjunt de mètodes o procediments per escriure, dissenyar o compondre continguts que integrin suports com ara les imatges, l’àudio mapes i altres suports d'informació emergents, de tal manera que el resultat obtingut, a més tingui la possibilitat d'interactuar amb els usuaris.

HIPERVINCLE- relacionant-ho amb hipertext, són els enllaços entre dues pàgines.  

Al 1970 Douglas Carl Engelbart va inventar el ratolí com font de comunicació d'anada i tornada amb l'ordinador. Es tractava de comunicació interactiva. Era la base de grafismes i símbols visuals en aquest moment. Fins els anys 90 no va sorgir el primer hipermèdia o programa interactiu: el CD-ROM. Un suport capaç d'emmagatzemar una quantitat raonable d'imatges i música. Molts del primers programes interactius tenien propòsits educatius.

El CD-ROOM en comparació amb un llibre, tenim que el CD-ROOM podem incloure-hi música, vídeos, buscar informació...i en canvi amb un llibre mires la informació de la mateixa manera, no varia el contingut.  

Van sorgir els temes interactius com per exemple els videojocs, que eren i són una font d’entreteniment que aprofiten les millores qualitats de la interactivitat: visualització, sonoritat, moviment, acció, reflexió, participació...

Interfície: són elements gràfics que permeten interactuar de forma molt més intuïtiva amb un sistema informàtic que no pas el clàssic sistema per línia de comandes.

Generalment, les interfícies gràfiques utilitzen controls virtuals, com ara les barres d’ajustament, els separadors de pestanyes que simulen els clàssics separadors d’arxivadors manuals, barres de desplaçament que fan el mateix moviment que podem fer amb la mà amb un full sobre una taula, botons per prémer amb el ratolí...

En informàtica hi ha dos tipus:

Primer trobem el sofware: s’utilitza per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.

·         Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d'explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.

·          El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.

Després trobem el Hardware: tota la part dura, maquinari...

·         Es classifica principalment per situació (central o perifèric) .

·         Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare, que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP(Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare.

·          La resta de circuits impresos són dits targetes (com ara la targeta de xarxa, o la carta o targeta gràfica).

·         També hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, escàner, etc) i sortida (altaveus impressora, monitor...).